Atenció

L'altre dia tornavem de la guarderia amb el meu nebot, l'Aleix, un petit de poc més de dos anys. Es va passar tot el camí, uns 10 minuts caminant, anomenant les coses que veia, que si una caca, que si una pedeta (pedreta) i d'altres possibles paraules que no vaig saber desxifrar. En un moment determinat es va sentir passar un avió. Vam sentir el so que fan els avions quan van molt depressa i trenquen la barrera del so. Jo no hi vaig parar atenció, només estava pendent d'ell, de les coses que feia i que deia. I llavors va i em diu "un sidoll" ( al Pla d'Urgell de soroll en diem siroll) Em vaig quedar parada, aquest petitó de poc més de dos anys no només estava atent al que veia sinó també al que sentia i a part de mirar també escoltava, cosa que la majoria d'adults ens costa molt de fer. Escoltar és una de les formes més bones que existeixen per meditar, per relaxar-se, per estar atents i ser conscients de la nostra vida.